Quan vaig començar els meus estudis a la UB em van donar una llibreta sobre informació en general de la Universitat. En un d'aquests apartats vaig llegir: La UB no és exclusivament un lloc per rebre formació, és un espai obert on la comunitat universitària i en especial els estudiants poder fer i dir la seva. El que no sabia encara és que m'estaven mentint.
Amb les ganes de fer i dir la meva, vaig començar a anar a les assemblees llibertàries que es reuneixen els dilluns al local d'estudiants. Una de les primeres coses que voliem fer era una xerrada sobre la actual precarietat laboral al sector de l'arqueologia i vam trucar perque vinguessin uns treballadors en vaga de la empresa Còdex per contar-nos les seves experiències i que ens trobariem si voliem treballar al sector una vegada acabada la carrera. Alguns d'ells fins i tot han estudiat a la UB i ara volen advertir-nos del que ens pot arribar a passar.
Tot i ser una assemblea llibertària i que no ens agraden els tràmits burocràtics que calen per demanar un aula, vam decidir fer-lo per les bones i vam sol·licitar-ne una. A la setmana següent vam anar a preguntar si ens la havien concebuda i van començar els problemes: no sabemos si es una buena idea, se han de traer a las dos partes del conflicto, etc, etc, etc. ¿Les dues parts del conflicte?¿És que nosaltres acabarem de directors de Còdex, o de treballadors/es precaris/ies del sector?
En veure que no aconseguiriem res per aquesta via burocràtica vam anar a parlar amb la senyora degana, qui ens va dir que no hi hauria cap problema si presentavem la signatura d'un professor que ho avalès. Al dia següent vam portar, DUES firmes de professors del departament d'arqueología, vam deixar una fotocopia a Secretaria i vam anar a parlar amb el Cap d'Estudis d'Història que va dir que no hi hauria cap problema i tindriem l'aula. Al dia següent, una trucada al telefon mòbil d'un company de l'Assemblea ens asegurava que NO TENIM PERMÍS per realitzar la xerrada, argumentant el mateix que el primer dia.
Aquest és el tipus de participació que ens deixa tenir la Facultat de Història de la UB, i no fa més que demostrar-nos que les seves trames burocràtiques no ens serveixen més que per emprenyar-nos més encara amb el sistema actual educatiu. Tanmateix ens dona més raons per participar fent la nostra sense necessitat de demanar permís a ningú. Perquè la Universitat ens pertany als estudiants i treballadors que hi passem tantes hores de les nostres vides, i no als buròcrates ni les empreses privades.
NO US DEMANAREM PERMÍS PER A SER LLIURES.
